dimarts, 6 de juliol del 2010

Jeroglífiques piràmides

[seguint Elvira FR]

Vull jeroglífics
Per desxifrar l'absència,
Tendres piràmides,
Quan la vida és més àrdua
Que els mossecs de les hores.

Corro vers l'ombra
Que afeixuga l'espera
De l'oreneta.
Però el temps de les prunes
Tarda, es posposa massa...



d.

Fructíferes geometries secretes

( Tot seguint Fructífera de deomises i Geometries secretes de barbollaire)

Trencant les arestes, esbotzant les portes de piràmides tendres
excavant amb les mans i amb les dents una gruta comuna
trobo els gladiols pretèrits de la infantesa que crida el crit dels sentits...

Esmicolo entre els dits un grapat d'enyorances i del polsim em faig sucre
per amorosir amargors, per endolcir el capvespre, a cops de versos....a cops
d'impossibles carícies , topant contra la cúbica solitud de la pantalla de cristall ....

Vertiginosament els mots de la sang i el record brollen com daus de la sort,
juguem en aquest immens parxís de mots blaus vermells i grocs amb fitxes líriques
sense guanyadors ni pèrdues....a cada tirada geometries secretes fructifiquen....

Mètode

[seguint les paraules iròniques de l'Anton]

Hauré de prendre
Les dosis de tristesa
Si em bufeteja
La vida mentre em lliura
Paraules que em corsequen?



d.

6 .-NECESSITAVA PARLAR

6 – 7 – 10

6.- Necessitava parlar
I parlava, parlava...
No tenia pausa
I boca,llengua reseca,
Però ell...
Parlava, parlava.
.................
Molts es preguntaven ;
- Què diu?
- Paraules,... Paraules...
..............
El mon és de les Paraules.
- Què diuen,... què volen dir ?
- No importa, TU, Paraules.
----------------------------
NOTA.-Intentaré anar seguint. Com que no tinc clar com s'ha de fer. intentaré posar el meu fullet de calendari i qui el vulgui arrencar que l'arenqui... Que tothom gaudeixi que és del que es tracta.
Que tinguem salut per arribar a la fita i ganes i voluntat en la clepsa i en la ploma... Ho desitjo de cor a tots. Anton.

Infància

[segueixo la Mercè Climent]

He pensat en gladiols,
La flor de la infància,
La que omplia el jardí
I havia de tenir-ne cura.

Avui, però, torno a ser nen,
A pesar que les flors
Hagin desaparegut i jo,
A més, ja no recordi res.

Torno a ser nen perquè,
De nou, he d'aprendre
A caminar sense ombra,

A superar el vertigen
De tenir el solil·loqui
Com a única conversa.



d.

Solitud

Ares, d'Àgueda Climent

Continuant amb el dolor enganxat a la gola de Deomises...

Solitud

Solitud,
marbre gèlid
i una ombra que et plora.
Una data,
un instant
i el vertigen de necessitar-te.
Gladiols,
el teu vers
i el dolor enganxat
als ulls,
a la gola,
a l’estómac.
Al record.

Fructífera

[seguint Barbollaire, Francesc Mompó i Carme R]



He estat desvetllat pel clam,
Pel crit secret dels sentits,
Fosc com la més fosca de les nits,
Eixordador com un címbal d'aram.

I en la gola ha crescut l'eixam
De les llàgrimes, dels despits
De no tenir el coixí dels teus pits
En despertar. Sinó el revés ham

Amb què la malenconia m'atrapa.
Nadó orfe en la geografia del desert,
D'una novella terra inclement, de dunes

Ingents, d'on mai ja no s'escapa,
Romanc sense braços materns, despert
Fins que no trobi la dolçor de les prunes.



d.

Geometries secretes

(Seguint a Carme i Francesc)


Estrenar, cada dia,
el record de la teva presencia.

Trencar geometries
amb sinuositats canyella.
La dolçor del teu pit.
La suavitat del teu ventre.

Acollir l’embat
de la suor més fresca.
Ser mar.
Ser terra.

Ser, en l’abraçada
silent,
el crit secret dels sentits.

EL CRIT DE LA TERRA

Faig farina d'un blat antic
i el paste en la post de la memòria
per seure a la taula del fum
el crit novell de la terra.

Cultius

Cultius  de la memòria.
Terra  fructífera
on ha arrelat  el blat
i les  prunes més  dolces.
No siguis erm
de reminiscències.
Plantarem noves llavors,
i estrenarem  diversitat
també  en els  records.

Memòria

[seguint fanal blau]

Em cau l'insomni
Damunt de les parpelles:
L'estiu escalfa
Cultius de la memòria,
On creix la melangia.



d.

Amb son als ulls


Amb son als ulls,
miro de replegar.
Quan el tornar de nou,
està al caure,
estreno joc de mots i colors
damunt de les parpelles.

Voràgine pacífica

[segueixo, alhora, en Barbollaire i la Carme R]

Còmplices de versos,
Construïm el silenci
Però l'omplim de paraules.

Sense pronunciar-les,
No trenquem l'edifici
Perfecte de l'amalgama
Que en sorgeix. Accepta-la.

Propera a nosaltres,
La voràgine pacífica
Creix, sense pausa, i s'escampa.



d.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons