diumenge, 6 de febrer del 2011

Acollidor i generós


Com el teu campanar
que  s'alça  ferm
acollidor  i generós
i que guia  les hores.

Escoltem, fràgils, la teva  força
aprenem, àvids, de la teva riquesa. 

(seguint,  Josep Manel,  Elvira,  Noves Flors, Fanal Blau  i Zel,  en la  felicitació  a l'Anton pels seus  80)

nova oda a un home bo

Anem a les acaballes dels mots delicats,
posem les mesures als platets de les balances.
Qui t’estima, qui et segueix, et sap sofert, ferm.
Un terròs fet de terra fèrtil i d’adob de plors.

Qui et coneix, i t’admira, et sap valent,
coratge d’home antic, que no pas vell,
d’home fortí, cavaller defensor de mil croades
i guanyador, tret d’una de les més preuades...

I malgrat tot, qui no t’enveja tanta lucidesa?
cobejat, com el diamant de sang...
estimat, pel teu pou de paciència, i la bellesa de l’home senzill...
T’han crescut, invisibles,
els braços d’abraçar, i el cor amb tant d’amor...


.
(felicitats estimat Antón)

Arrels humils

Arrels humils,
filles de l'arbre i la terra
respiren aire.

(seguint a en josepmanel, l'elfreelang i dedicat a l'Antón)

Paraules com arbres



Encara es pot beure de l'aigua
de l'impossible.
Bevem glops de nit i de lluna
tenim somnis d'arcàngels
i mots de maragda.
I silencis.
Silencis protectors.
Somniem que som lliures
que podem esvair la tristesa i la por.
Perquè tenim paraules
paraules humils com arbres poderosos.
Perquè tenim silencis.

benvingut, de nou

Quin goig que la vida
et mantinga en el seu seguici,
en el corrent de les coses menudes,
com un vidre més
en el calidoscopi dels quefers quotidians!
Portes al fardell un llarg inventari
i enredades en la seua tela,
com una eura als murs ombrívols,
un munt de promeses inabastables.
La vida sencera ha ensinistrat els teus gestos.
Ha sabut omplir-te de tendresa
els espais de les abraçades.
I fer sonar la veu encara
amb alguna nota mullada d’utopies antigues,
no deixant-te abaratir els somnis.
Potser la llista siga incompleta
i fins i tot desordenada.
Però humanament inevitable.
Quin goig que la vida et permeta la memòria
de totes les quimeres!
El poble, la terra, el país...
l’existència necessària.
No te’n falten de ganes
d’albirar el món,
de continuar teixint el viure,
de creure que,
si tu ets en aquest corrent,
és perquè encara es pot beure
de l’aigua de l’impossible.
Benvingut de nou a la vida!

Anton vals una tona d'or de vuitanta quirats

Ballant un vals l'Anton té un sarró màgic
lleuger com una ploma i ple d'or i diamants
l'or és de vuitanta quirats i escaig de vida
i ensems pesa una tona llarga de joies i viaranys.
Té la vareta de les vuitanta raons , d'una experiència 
mare de la ciència del vers i la paciència
una veu de locutor que quan recita  despulla 
pètal a pètal mil margarides blanques....
És fill de la terra, l'aigua el foc i l'aire
de la musa poeta i la font de l'emoció...
Ballant un vals valsa com un príncep jove
se li veu la tendresa traspuant la pell del versos
una tona de vivències i cromos de colors
en el sarró màgic del nen Anton!

80 ANYS AL SARRÓ.... foto dels quatre mesos de l'Anton.


Permeteu que avui em salti les normes.Vull estar al vostre costat...
Foto de quan tenia quatre mesos un dels records que conservo
 que sé que el meu pare hi va escriure... Ell va anar al viatge de no retorn
quan jo tenia tres anys i mig...


6 - 2 - 11
Fa ja vuitanta anys que porto
a l'esquena i ben penjat
un sarronet amb els útils
per viure any rere altre any.
Un bon grapadet de terra
Reus, Vilella i Priorat,
Tormo i Bruixeta, La Torre...
ganxet, llicorell , panal.
Terra que n'es meva vida...
Jo vull ser-ne català !!!
Un pitxell d'aigua d'Horta
que saciava als romans,
cartaginesos hi abeuraren
un reguitzer d'elefants
Per que se'm conservi bona
hi tiro un xiribic de sal
per que assaborim ses prendes
i a tothom dar, convidar.
Un rajolinet d'aire que bufi
i escampi arreu mon parlar,
que no molesti a orelles
i a qui escolti acaronar.
També, enceses, quatre brases
de la vella llar de foc...
Que portin claror a l'ànima
i un pesig d'AMOR per tots.
Voluntat per a seguir-ne...
I en vostres blogs instruir-me
És l'anhel que porto al cor.
Siguem fidels a la cita
HUMILITAT nostra fita
com germans volguem-nos tots.




Transhumància

[intentant seguir, un cop més, l'home de tinta]

Buscar la frescor de l'herba
Als prats gerds del teu ventre;
Saber que les goludes muntanyes
Fan tentines davant dels meus llavis;

Viure a contracor una vida majúscula
Entre el mossec i la llambregada;
Intentar guarir-me del trasbals sinuós
Del cos sibilant que t'habita;

Esdevenir cap de ramat per dirigir-me
Cap a les sendes clares de les teves
Mans de pastora, sense cap queixa;

Flairar la brisa i impregnar-me
Amb la teva fragància, que em marca
A ferro la pell. Viure per transhumar-te.



d.

recerca

(mirant de seguir d.)


Em costa molt trobar un replec del teu cos
per quedar-m’hi a viure.
M’agrada transhumar-te...

Carícies agrícoles

[intentant seguir Mon]

Olors de mil cuines per despertar la fam
Que tinc de tu, de masegar-te la pell
Amb carícies que llauren el fèrtil camp
Dels teus malucs, d'endinsar-me en el castell

Pacíficament, sense sang ni combat reals,
De nedar pel fossar de llençols que et defensa,
De demostrar-te, des del despertar, que em cals
Amb llinatges o sense, d'obtenir una recompensa.

Reina de cors, princesa del coixí on reposes
La testa, em catapulto cap a la festa del somrís,
Del petó, de la saliva desbocada, un nou Sant Jordi

Desarmat, desproveït de muntura, deixat al pendís
Del teu ventre, vers la batalla, mentre recordi
Que en els teus llavis no hi ha dracs, només roses.



d.

SIS CARRERS


Al barri, carrers estrets
comes, timbes, costes
escales, xiquetes i xiquets
olors de mil cuines…

Poms, plors, picaportes
pujades, baixades, rialles
per sant Jordi, senyeres
dia a dia secrets

Matí de diumenge
transeünts forasters...
Cortines, balcons i finestres
i el sol que badalla, com sempre
 
(A Mont-roig del Camp hi ha el "Barri dels sis carrers")

CARÍCIES


Matí de diumenge,
El sol em desperta.
Una ma m’acaricia:
Em bull la sang,
El desig m’atormenta.
Entre mig dels llençols
Comença la lluita.
La sang vol sang,
La passió es desferma,
L’objectiu comú:
el plaer i la pau.
Ho hem aconseguit,
Aquí no hi ha guerra.

LA SANG VOL SANG

LA SANG VOL SANG

Veus la ferida
com maula vora mar?
La sang vol sang.

DESFETA

Aquesta ferida
que habita
dins casa, 
és alimentada
per una llàgrima
que la rega
cada dia.







etern epíleg

No sé si dec renunciar a fer la puntada definitiva
que tanque la ferida que et creua,
com el senyal del ramat de propietat inqüestionable,
la pell del pit de la que fas bandera.
Qui recorda a la sang vessada la drecera
que va perdre pels camins de la memòria?
Cada vegada que em parles de la desfeta
em fas botar del solc de vinil
per fer-me cridar amb la veu trencada dels vençuts.
Qui ens traurà del patrimoni de l'esclavatge?
Qui ens assenyalarà l’horitzó que ha de parir
una nova albada?
Estic cansat de subjectar
la vella baula de la història...

La cicatriu és profunda

La cicatriu és  profunda.
Postissa cicatriu
cosida  i recosida
en una història  i una altra
amb punts  cruels i prepotens.
Ferida mai no tancada,
d'aspecte  anodí.
Bull tant, la sang  endins
qui sap si esqueixarà  costures.
Aquesta és  l'esperança.

Matèria orgànica

[intentant seguir l'Elvira]

Deu punts de sutura
Per a la matèria orgànica
Del país veí, cabra púbica
Que fa pública la vergonya

D'ésser rèptil i poll alhora,
I saber que, tard o d'hora,
Arribarà el desguàs impassible,
La crua realitat de parrac de bonze.

I el malalt terminal
És cadàver en potència, agònica
Ombra que s'arrossega.

Deu punts sense usura,
I la ferida no arriba a sagnar
Però la cicatriu és profunda.



d.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons