dimecres, 16 de febrer del 2011

Essència primigènia (Híspalis XVII)

[intentant seguir la zel]

Nafres que sagnen i no cicatritzen,
Ales que cerquen horitzons abastables,
Màrfegues que cobreixen la lívida
Força que ens queda per lluitar,

I aixequem el vol amb l'esperança
De delimitar aquesta muda sofrença
Que ens depara la vida, i vivim.

Sense pensar en demà. Els fruits
Més dolços es troben per atzar.

Véns? Volarem cap a l'essència primigènia.



d.

escales al cel


Aquest combat, el vell combat
ens ofega, malmet els somnis
aquest combat, vell i antic combat
ha obert nafres a la carn, al cor...
sentim les entranyes ferides,
dolor que ens lliga a la màrfega dura
al preludi de mort, al fred marbre...
Ens cal una teranyina de mans fermes
relligades en l’amor a la terra,
que desfaci les boires, els dubtes
i, encadenats, poguem fer escales al cel
i albirar nous horitzons

abastables.


.

(seguint Montse)

AIXECAR EL VOL


Soroll de sentiments
que avancen fent ziga- zaga,
on el sí i el no, obren i tanquen la porta.
I el cor, al bell mig d'aquest combat,
voldria aixecar el vol
per desfer tots aquest dubtes.

QUANTES ALES... roda poètica febrer 11


16 - 2 - 11
seguint BARBOLLAIRE
..........
Quantes ales resistiran la ventada,
quantes veus no callaran pas el mot,
quantes pases a peüc si cal faraqn falta,
quantes il·lusions demà extendran vol ?

Rates voladores

El vol del ocells ha baixat arran de terra
Ales blanques i ales grises es disputen el terreny
Ja no tenen por de res,
Es barallen per un mos,
I com sempre sol passar el més fort acaba sent el rei.

Gavines i coloms esperen a la teulada
Guaitant amb atenció des de primera hora del matí
I quan arriba l’hora del patí
Esperen amb impaciència per fer-se amb el botí:
Bocins de pa, galetes, magdalenes per a cruspir
És igual que corrin nenes.
Ni els nens els fan desistir.
Ells ataquen, sense penes,
I es dediquen al festí.

Algun dia hi haurà sorpreses,
això no és convivència, no ens enganyem,
de moment hi ha torn d’espera,
però la vergonya es va pendent
i pot arribar un bon dia
que la pau es vagi perdent.
Vol dirigit, vol controlat, vol consentit,
Vol aturat?

Vol

Hivern [XLIX]

Quantes ales trencades
son necessàries
per poder aixecar
el nostre vol?

Sendes del silenci

Port de Byblos. Líban



Sendes del silenci
entre les veus per callar,
passeigs de llibertat. Pensar.
Aclucar-nos allà.
I segons o segles més tard, volar.

Justícia (Híspalis XV)

[intentant seguir i amalgamar la montse i la Isabel]

Has dit justícia?
La nissaga més noble
Ens guia, llengua
Que fem servir per rompre
Les sendes del silenci.



d.

CAMÍ



Amb fort coratge,
com una gran onada,
trencant silencis.


Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons