dissabte, 9 de juliol del 2011

7.- CANTA LA CORAL DINS TEU ... DEL'aNTON.


9 – 7 – 11
RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01
7.- Canta la coral dins teu
i es nota, neta meva.
El somriure és viu
com patena neta.
Els llavis molsuts
obren esperança interna.
I els collarets dringuen
damunt la fina seda.
El pit sospira joiós
embetunat de cera.
Com corren els teus peuets
no els esporugueix carrera
I ton cos es contorneja
com retombs de carretera.
S’està quiet sedós cabell ?
No!, avui, els rinxols van de festa. 

A cappella


No vindré a Madagascar,
aquest any, no.


Amb el mateix goig, però,
passejaré els colors i viaranys,
de les flors 
que canten a cappella,
intensament sublims i austeres.


El proper estiu,
tal vegada trobi la força del terratrèmol,
la d'altres calors que m'esperonaven.

Goig






Entro al temps de les vacances
amb la força del terratrèmol
i l'ímpetu infinit. És una estampida,
és un goig sublim intens i extens.

És omplir la vida
de llum i paradís.

És entrar a un palau
en carruatge alat.

És cantar a cappella
a la millor coral...

Ímpetu i carícia, de deomises

[intentant seguir la Carme Rosanas]


I el desig d'una profunditat sense guspires
Fa que lluiti per allò que ha de venir demà
Amb la força del terratrèmol i l'ímpetu infinit.

La flor no es marceix si se la cuida a diari.

I el plaer d'un despertar serè mentre em mires
Fa que em lligui al repòs i al descans, al llit
De roses mudes que t'han d'acollir i perfumar.

L'amor encén els llavis quan el cor esdevé gregari,
Quan la necessitat d'una carícia provoca el desvari.



d.

Pètals oberts (seguint a l'Elfree)
















Pètals oberts, carbons encesos,
et diré tot allò que llegeixo en els  teus ulls
una alegria  que  brilla,  completa
un mig  misteri fugisser per descobrir
i espurnes de  neguit foses  tot  just  sortir.

I el desig  d'una profunditat  sense guspires.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons