dissabte, 18 de febrer del 2012

Cobdícia (de deomises)

[intentant seguir la cantireta]


Desestimo la cobdícia,
Aquest anhel per un bes
Que no coneix després
I s'aferra a la carícia

Que calma i assossega
L'impetuós esperit;
Sent propera la nit
I el frec del jaç el cega.

Desestimo l'avarícia
Per retenir la saliva
I la flor del teu ventre,

Amor, perquè mantinc viva
La flama de voler-te de centre
De la meva vida ara nícia.



d.

DESESTIMAR-TE

Offbeatmelody, botiga a DaWanda.com

Desestimo la cobdícia,
la neurona del desig,
arracono el petó veraç,
empolso el record de tu.

Arramblo el cos salaç
i el llavi sota el jaç.

Tot ho de de perdre,
si l'adob de tu, amb sal,
em perdura al sement, de dia.

Seguint, amb respecte, Deomises

Potència (de deomises)

[intentant seguir la fanal blau]


Capvespre. Penso en tu, de nou.
No hi ha cap novetat en el gest
Que provoca moviment a la meva mà
Perquè fa dies que vol omplir-se

Amb el tacte roent i sedós,
Que em resta al fons de la memòria,
De la teva pell, vellut per sofrir.

Davalla el sol, l'horitzó roig
M'anuncia que el vent portarà
Embats de potència als vidres,
Retalls de record en tempesta

Contínua, quan t'aferraves a mi
En retronar la veu de la Natura.
De nou, penso en tu. Capvespre.



d.

A l'hora que escrius


A l'hora que escrius
el rellotge marca l'hora exacta
d'uns tres quarts,
i una lleu ombra
magnifica les busques.
L'instant fugaç
orquestra desitjos de viure,
des de la matinada
fins l'ataronjat estrenat
i càlid
del capvespre.

(seguint la Pilar)

ON ÉREM


Passes per davant dels ulls
massa fugaç, presència. Ignores
la lenta davallada de la parpella,
com en un fos en negre.
I tallen els segons el que jo
de tu podria dir si mirés.
Si ara respiro, en podriré l'essència.

Seguint Pilar

Pregària (o Palicinèsia)(de deomises)

[intentant seguir la Pilar]


M. G. P.


Demano a l'atzur del cel que no em recordi
El teu somriure en despertar, mentre els núvols
Solquen, fins a l'horitzó, el camp llaurat
De la memòria, sement que adobo en començar el dia.

Desitjo desempallegar-me de l'apegalós tacte
Dels teus dits arran de pell, de l'escalfor directa
En fregar-te els pits i sentir el batec potent
De la vida dins teu, el delit per fecundar-te de besos.

Prego novament que la neurona més recòndita deixi
De remembrar-te i s'oblidi de fer vívida la teva absència,
L'enyor perquè retornis al meu jaç, a recer, a flor de llavis.

Demano, sense fe ni esperança, que siguis palimpsest
En el gargot que ha esdevingut la meva existència, amor,
Avui que oblido que he de desestimar-te, amb reiterada desídia.



d.

Pregària



Desitjo,
que aquell instant fugaç del naixement del dia
en què la natura roman estàtica
com si esperés un esdeveniment grandiós i sublim,
acompanyi el  pensament
al llarg de tota la jornada.
Que aquest viatgi lliure,
sense límits ni referències que puguin distreure
de la realitat vertadera;
sense la percepció del temps
que balla amb les agulles del rellotge;
sense la ubicació concreta
en un espai físic.
Que permeti l’aturada en cada instant
i mirar com passa la vida,
sentint el vertigen que provoca l'anar i el tornar,
despullat de l'ansietat i la desraó del camí.
Que marqui la fugacitat de cada instant
amb l'orquestració amb què els ocells
trenquen el silenci, a trenc d’alba.


Ets llar i delícia

(seguint Marta i deo)



Ets llar i delícia,
porció d'alegria,
consol, desconsol i follia.

Aixopluc per tempestes,
sovint, transparent umbrel·la.

Xocolata brillant i briox,
sucre de canya vainillada
per tirar al te una esquitxada,
rooibos amb taronja i canyella
i una mossegada a la poma vermella...

Ets llar i delícia,
mot, vers. Poesia.


Vívida delícia (de deomises)

[intentant seguir la Marta i la Isabel]


Saps com captures
El ritme de la vida?
El cor deslliura
Els sospirs que han de créixer
Perquè ets llar i delícia.



d.

ballant entre somnis



(Intentant seguir a l'Isabel)


Ballant al ritme de la vida
em poso de puntetes
i arribo a tocar els somnis.
Faig voltes i més voltes
desdibuixo la realitat,
i continuo ballant
gronxant-me entre notes
de cançons d’amor.

Dins

(seguint deo)





Tot és a dins.
Dins t'ha niat la paraula,
dins has guardat el passat,
dins et germina la història
feta mot, pinzellada, traç.

La intensitat,
les intensitats,
l'art i les arts,
i un ventall de llums
que t'harmonitzen el ball.


Memòria en sépia (de deomises)

[intentant seguir la Isabel]


Cloc els ulls, cerco
Dins meu brins del teu rostre,
Memòria en sépia;
Un record es retalla
Al voltant dels teus llavis.



d.

Pinzellades

(seguint la zel)


La il·lusió del demà,
generós esdevenir segellat
per un trencadís d'utopia...

Pinzellades de quatre paraules
entre les ombres en sèpia vora la tanca.
O tres versos, que des de l'harmonia
mouen a l'esperança feta avui poesia.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons