diumenge, 26 de febrer del 2012

Solitud



Les barques estan soles
buides, abandonades
recordant altres temps,
y cercant altres aigües.
On són els pescadors
que altre temps us manaven,
amb amor us cuidaven
i vosaltres gronxàveu.
Han marxat peixos i homes
tot ara és soledat
malenconia sorda
adormida en el mar.

(Seguint a Pilar)

Barques


Seguint el blau de la Marta


Allunyades del blau,
amb què vàrem impregnar-nos les retines,
dibuixen la baixamar, les barques
encallades a la riba del record.
Del seu aïllament
broten sentiments de soledat,
melodia improvisada, d’una sonata trista,
que plora l’absència de les aigües.
Aliens a la malenconia
dels dies avorrits en què es bressolen,
guspiregen els seus colors,
en el silenci adormit
que amoroseix la queixa.

Mirem el blau

(intentant seguir a la Carme)

Mirem el blau

abans que es faci fosc

i recuperar forces.

Mirem el blau

perquè desaparegui el fosc

i caminar junts.

Mirem el blau

per fondre el fosc

per sempre més.

Però no oblidis

que dins el fosc

hi fan niu

els estels fugaços.

Tenim la sort



Tenim la sort  de sentir-nos  vius
i d'aixoplugar-nos  els sentiments,
vestint-nos  de mots
que  acaronen la pell.

Girem la mirada  cada  cop que ens  calgui
cap allà,   cap al món  tan  esguerrat
per la lluita  de  nou,   
cap  aquí,  a  l'entorn  més  amorós 
per recuperar  les  forces.

sentiment

Sadollem-nos d’amor,
ara que tenim la sort de sentir-nos vius
ara que encara fruïm
d’un vici que ens té captius
buscar en la pell de l’amic
el camí del sentiment del cor,
l’únic camí possible, vers l' infinit...


(seguint l'Elfri)

Per a vèncer pors ( seguint en JM Tibau)

Fregadissa  de pells
abraçades dolces
per vèncer pors
en temps inclements
sadollem-nos d'amor.

Davant l'immens desert

Davant l'immens desert
que s'escampa futur enllà,
noto fresca l'aigua d'un oasi,
noto segur el frec del teu braç.
.
(seguint la Marta)

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons