dijous, 8 de novembre del 2012

Besos de sal




Tot el teu cos té salabror de mar
com una illa coneguda i ignota.
Ressegueixo amb la polpa del dits
tots els perfils, tots els contorns ...
fins que el cap i el cor em roden.
I vull buscar aixopluc en el càlid redós
entre el teu cor i la cuirassa dels teus braços,
que m'estrenys ben fort, fins a perdre l'alè.
I calmosament assaborir la sal 
que emblanquina el teu cos,
fins sadollar el meu desig que creix,
plaer sens treva.

                 

Seguin els velers de la Carme

Gèminis (de deomises)

[seguint, entre d'altres, la Carme Rosanas]


Sé quiets velers i hàlits bellugadissos,
Com l'home que ofereix tota l'existència
Per viure un dia més al teu recer, ànima
Bessona, i respiro i navego per i cap a tu.

Sé qui ets, i vull conèixer-te encara més,
Amb la precisió de qui desperta del somni
I té la veritat; i el palíndrom habita la sang.

Vull quiets moviments de proximitat, ràpids
Com els mots que he d'inventar per elogiar-te,
Com qui pensa en el no per trobar l'afirmació.

Vull qui ets, i sé com avançar estadis a passes
Segures i fermes, com raure en el lloc i esperar
Que es calmi el temporal, i evitar caure en mans
De l'espiral de la deriva com una barca en alta mar.


d.

Velers

Naveguem com velers al vent
pels  mars  desconeguts
dels laberints  de l'amor.
Onades suaus
ens acaricien els cossos
i sincronitzem els moviments
amb la dansa  aquàtica  d'escuma.
Besos  de sal,
profunditats  ocultes,
la pell  mullada.
Dolls  de desig dels teus ulls
i la meva  mirada  ofegant-s'hi.



SÉ QUI ETS

Sé qui ets
només imaginant
l'aire que respires.
Sóc en tu
com el vent que acarona
les espigues.
Mida i color.
Tot en el tot
i sempre Tu.

FILETS FINS... boli rapit




8 – 11 – 12
Filets fins
que busco en tes pestanyes,
pals majors de tes barquetes
que en ton mar d’ulls vibren
navegant esperançat viatge.
Filets fins...
Percaço el preu impagable
de tenir-los prop com ancoratge
on beu clarors entusiasmades
ma mirada ofegant-s’hi
amb silent entusiasme.

Com un caprici

Seguint a Deomises que com un caprici.......


De caprici regalimen destijos
que a cau d'orella m'engrunes.
Avui, les nostres carícies tenen color
i els petons són dolços confits
que ensucren el camí
pel laberint de l'amor.

De seda blanca



Dels fils, en fan cordes
que m’amarren,
a l’ancoratge d’un port
des d'on contemplo
les flames que s’enlairen,
i reben l’albor.
Matina el mar; tot és calma
en la dansa aquàtica
d’escuma i cucanyes nues,
que entonen un cant,
gronxades per la puresa verge.
El blanc tremola, simfònic,
ajudat per l’eriçat tacte
dels meus ulls,
exempts de tempesta,
quan el dibuixa,
i m’apaivaga la figura
que imagino, amb el cabell trenat,
de cordes nívies,
de seda blanca.


Versos escrits amb l'ajuda de la frase de la Zel: "Dels fils en fan cordes"

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons