dissabte, 31 de maig del 2014

Després de l'alba

Després de l'alba ja la pluja haurà acabat
miraràs l'arc d'aquell sant de nom Martí
i amb tots set colors et fregaràs la pell ...

El mal i la vergonya esbandits i rentats
amb els colors potents de la paraula
els estendràs al sol per purificar-los....

Cal plorar quan toca i cal riure molt
riure fin les llàgrimes , capgirar els sentits
de la broma abans que pedregui

Viu el que vius ara i no pas allò passat
tampoc allò que no és encara
abans de l'albada somiaràs mentre dorms

No cal que segueixis dormint després
desperta a la llum , prem la vida amb força
abraça't si et cal al perdó. Reneix!

dilluns, 26 de maig del 2014

Tot just apunta l'alba



Abans que neixi l'alba
hauran dansat
llàgrimes amb somriures.
Records daurats i
músiques de colors.

Abans que neixi l'alba
retrobaré el teu bes
m'arreceraré  en ell
i en el racó més dolç.

Tot just que apunta l'alba
traço els camins
que trepitjaré avui.

I encara puc,
abans que surti el sol,
inventar més  instants,
llunyans i incerts
que m'apropin l'amor
que segueixin els somnis.

Bec la claror del sol ixent.



diumenge, 25 de maig del 2014

SENSE TU





Abans que neixi l'alba,
ja et ploraran les llàgrimes
que parlen del teu no ser-hi,
en aquests ulls,
que no abasten a veure't.

Estaran buides les mans,
desheretats de tu els sentits;
els llavis ressecs,
pel bes absent;
orfe de carícies la pell.

Encetaré el camí que em du enlloc,
en la foscor de la llum sense tu,
l'amarg oblit dels dies,
el dolorós perfum de l'absència
i el sord silenci del no res.

Abans que neixi l'alba,
quan ja no hi seràs,
trobaran tan sols l'esbós d'una ànima,
la remor del batec,
i uns versos escrits de matinada.

dissabte, 24 de maig del 2014

ABANS QUE NEIXI L'ALBA...


ABANS  QUE  NEIXI  L'ALBA...


És bo tenir a prop
un somriure
per si, tot d'una,
una nova vida
ens ve a donar la mà.

O bé si l'alosa
canta a la matinada,
trencant el silenci
amb dolça harmonia.

 I venen els records,
de les coses bones
que has viscut a la vida;
i dels bons amics
que has trobat pel camí.

Ets optimista i somrius;
és igual si plou o neva,
 avui una mà innocent,  
et regalarà una estrella.


M. Roser Algué Vendrells.

Abans que neixi l'alba

ABANS QUE NEIXI L'ALBA
...mentre che'l danno e la vergogna dura...
MICHELANGIOLO, Rime, 247
És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades
per si tot d'una mor
algú que estimes o llegeixes
un vers o penses en el joc
perdut
o bé, de nit, abans
que neixi l'alba, algun lladruc
esquinça el dur silenci.
I vénen els records
de tantes culpes que no has
mai expiat
i veus el derrotat
exèrcit dels homes
arrossegant els peus feixugament
per les planúries fangoses
sota la pluja, mentre xiulen
els trens.
Que tot és dur, cruel, sense pietat
i sempre el mal i la vergonya duren.



PD:  El joc,  queda avui lliure no hi ha normes de cap mena,  escriviu allò  que volgueu  sota  la  sensació  que us  causi el poema.


divendres, 16 de maig del 2014

Soleiada




Sota el sol abassegador capcineja
la masia endormiscada.
Un silenci sonor travessa la plana,
trèmol sorollós d’aire sec d’estiu
sobre camps sembrats de daurada
grana.

Tot sembla somniar a l’hora solana
sembrant de sospirs els racons del riu.
Quietud en el aire.  És la migdiada.
S’assossega el món, s’assossega l’anima
sota el sol  salvatge d’un dia
d’estiu.

dijous, 15 de maig del 2014

UN RECER ON ESTIMAR-TE





















Buscaré un recer on poder estimar-te,
on s'hi escolti una música que ens resulti plaent,
i els silencis volguts que ens siguin necessaris.

Un recer on s'hi arribi resseguint els camins per on passeges,

on et trobi en l'aroma i el perfum de les flors que t'hi acompanyen,
guiada per un sentiment tan senzill com sincer.

Ballarem la dansa que inventa el vent,

per a les fulles dels arbres de les teves ombres,
i amb el cant simpàtic de molts ocells.

Assaltaré les tristeses que et visiten,

i abans que s'escapin les sorprendré,
amb un regal embolicat amb paper d'il.lusió i esperança.

Buscaré un recer on poder estimar-te,

on arribi el sol que escalfa els carrers dels teus estius,
i l'aire amb gust de sal del mar que custodia un príncep.

Un recer fet de les mateixes pedres que sostenen el refugi dels teus somnis,

envoltat dels paissatges que inspiren el teu pinzell;
en un carrer amb pendent,on corrin enjoguessades les fulles que arrossega el vent.
I unes escales, per on enfili el so del record de les teves passes.

Un recer on estimar-te,

just al costat d'un rierol d'aigua fresca,
on trobi calma la nostra set.

dimecres, 14 de maig del 2014

Introversió

 Miguel Carmona


Sura a l'estable
el sol de la pensada
cavall dels somnis.
Va perdent-se per l'aire
la fressa del silenci.


(Li he agafat, a Vinyoli, més que les s)

Nusos

Nusos.

Desfaria nusos.
I signes,
i senyals sense sentit.

Pels segons viscuts...
seguim sincronitzant desitjos.

Somnis  silents
descompassats.

Tristesa,
que cerca dissoldre's
en somriures.

Somriures cecs i sords.

Pols d'estrelles



Què hi ha en una estrella?
Nosaltres mateixos.

Tots els elements del nostre
cos i del planeta
van estar a les entranyes
d'una estrella.

Som pols d'estrelles.

Ernesto Cardenal
"Càntic còsmic"


Pols d'estrelles,
passes pausades,
silencis, cels, albades.
Nits, peus viatgers,
llambordes -pell dels carrers-
vestits viscuts.
O nusos.
Pols d'estrelles.
Nosaltres.
Tots.

dimarts, 13 de maig del 2014

DESPERTAR



Des de la finestra, a bocafoscant,
els records dels anys passats
desperten el silenci dels absents,
que descansen al setè cel
carregats de pols d'estels.

diumenge, 11 de maig del 2014

La fressa estesa

Seguint l'Elfree, (la seva  idea  de silenciar  el silenci) i  seguint amb les esses...




No sabia com sortir de la fressa estesa

i centellejant com un bassal  solellós, 
que se sentia  tothora.
D'aquest silenci que surava sobre  tots els sons
indecisos,  insolvents, 
sons  sublims o sarcàstics, seriosos  o subtils
incapaços de saturar  l'aire,
i esborrar el silenci secret, que només  jo sentia.

Descobrir  o redescobrir

que només  essent  més  silenciós
que qualsevol silenci
es pot ser més savi, 
fer menys safareig
i saber  ser,  només ser, en solitud,
com la masia és en mig del paisatge.

Si silencies el silenci

Si silencies el silenci de les coses
les noses del so seran sacrilegis menuts
En silenci les coses fan safareig
la masovera dels sons  escombra la masia
de restes de sons malsonants , de bassols
de frases desfetes i fetes, de remors ...
La masovera, després, en fa bales de palla
i munts de trets que no es disparen ...
Les bèsties mentrestant somien la pols
de mots mastegats i discursos silents 

dissabte, 10 de maig del 2014

Elegies de Valvidrera de Joan Vinyoli






ELEGIES DE VALLVIDRERA; [II]
Anem ara, en silenci, recobrant
pel riu del temps quiet totes les coses.
Redescobrim els camps: observa la masia,
els ànecs i les oques al bassal,
el safareig a un angle solellós
del pati: roba estesa regalima,
la masovera surt i crida l'aviram,
mentre al bladar transita la recol.lectora,
que escampa al seu redol
bales de palla ben atapeïda,
i va perdent-se en l'aire la fressa del tractor,
que llaura ja el guaret; són els penats
encara vius: es per això que dormen
les bèsties a l'estable i un recolliment
s'estén pertot. Aclucarem els ulls:
se'ns n'obriran uns altres en el somni
que hi veuran més en l'orba obscuritat.


El joc:  Avui ens dedicarem a les  esses...  agafeu tantes  paraules amb  essa com vulgueu d'aquest  poema  o  de la vostra imaginació,  per  redactar el vostre  poema, per exemple:

Silenci, coses, descobrir o redescobrir,  masia, bassal, safareig, solellós, estesa, masovera, sortir... fressa...  

 

dijous, 8 de maig del 2014

De tu.


 
 
Ompliré el mar amb les teves paraules,
les que em dius en veu fluixa, a cau d’orella.
L’ompliré perquè m’acompanyin en les teves absències,
quan t’espero, en la certesa del teu retorn.

 
Ompliré el mar de tu, de tota tu.
Sé que és prou ample per abastar la teva immensitat.

I si encara et faltés espai per desplegar-t’hi,

enfilaré un camí de llum fins a la lluna.

Ompliré el mar de tu i un tros de firmament,
i em gronxaré en el reflex d'argent que tu hi dibuixis.
De dalt a baix, talment un braç estès del cel al mar, tan ple.
Ben ple de tu aquest mar meu; plena de tu, aquesta meva lluna.

dimecres, 7 de maig del 2014

Tot retorna

Que veig avui en el mar?
Tranquil·litat i pausa,
onades suaus i dolces...
Però, ferotges un dia
aquest ritme van trencar
arribant la destrucció.
Oh, la blavor marina!
Oh, la brisa suau!
Ja no restes tant calma,
Posidó ja desvetllat
ha volgut una ofrena
i al vaixell ha naufragat.
Avui el cel és negre
i la lluna s’ha amagat,
en el dol ni una estrella
aquesta nit ha brillat.
Demà serà record
i tot a lloc tornarà,
blavor en mar i cel,
claror de sol i lluna.
Que veig avui en el mar?
Tranquil·litat i pausa,
onades suaus i dolces...

dimarts, 6 de maig del 2014

dissabte, 3 de maig del 2014

Si amplifiquem la mirada


Si amplifiquem la mirada,
serà més ample.
Més folgada la clucada
si el copsem serè.
Si no hi ha baranes
ens serà més pròxim.
Compartint el seu blau,
el tindrem més proper.
Agafem cadira,
o seiem a la sorra,
i en la seva estora blava
siguem espectadors atents.
Amatents de poesia.

divendres, 2 de maig del 2014

La mar de pensaments


Imatge: Matthias Wietz





Òmplic la mar de flors i de paraules
les flors, de pensaments
els pensaments, d'onades
avui com cada dia
avui quan cau la nit
i vaga el seu silenci entre les ones
el silenci profund, omnipresent
ara va ara ve
em retorna remors d'inquietuds
de soledats que suren i es dispersen
i al ritme del retorn eixamplen l'aigua.
S'hi perden els teus ulls de vidre verd.
En la tempesta cavalca desbocat el gris rotund
com si el blau no existís
i demà torna el blau
ara és blau
i és de dia
i la mar ha eixamplat la pensada.


dijous, 1 de maig del 2014

MAR D'ESPERANÇA


Ompliré el mar d’esperances
-verda esperança, esperança blava-
de la sorra a l'horitzó
onada a onada.

Lluna que et mires al mar
d’il·lusions plena
-esperança blava, esperança verda-
fes que creixin ben aviat
com la marea.

                      Esperança sempre!

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons