dissabte, 12 d’abril del 2014

Domini màgic de Joan Vinyoli



DOMINI MÀGIC

Despunten crits de fulles en els arbres,
esquinça un vol de grius el capaltard
i la muntanya, amb blau recolliment
crepuscular, porta a la falda humil
un davantal de blats encara tendres.
M'allunyo dels embruixos del ponent,
esvento les recances i les cendres
i de l'antiga troca tallo el fil.
Pasturen per la nit roques i cabres,
el riu encès es precipita al mar,
l'espai vermell s'omple de llamps com sabres;
domini màgic, regne sublunar.


En plena primavera,  us proposo de fer-ne  una petita  celebració  i  de  començar  tots amb el seu primer  vers:

Despunten crits  de fulles  en els  arbres...

FEINA DE SEMPRE








Feina d’infant:
De bon matí bastir castells damunt
l’arena, amb un ample fossat,
que  ens  allunyi del  drac
i de nit somiar poemes, desant-los
sota el coixí, amagats.

Feina de jove:
Compartir el teu castell
amb  qui  t’estimes,
fent-lo més sòlid i més gran,
i trobar poesia en cada cosa
i jugar a besar-nos. I estimar.

Feina de sempre:
Mantenir el bastió del castell
ferm, fins la darrera hora,
fins arribar a la albada; allí
on resplendeixen els poemes
més enllà dels estels,
                      més enllà de la nit.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons