dissabte, 24 de maig del 2014

ABANS QUE NEIXI L'ALBA...


ABANS  QUE  NEIXI  L'ALBA...


És bo tenir a prop
un somriure
per si, tot d'una,
una nova vida
ens ve a donar la mà.

O bé si l'alosa
canta a la matinada,
trencant el silenci
amb dolça harmonia.

 I venen els records,
de les coses bones
que has viscut a la vida;
i dels bons amics
que has trobat pel camí.

Ets optimista i somrius;
és igual si plou o neva,
 avui una mà innocent,  
et regalarà una estrella.


M. Roser Algué Vendrells.

Abans que neixi l'alba

ABANS QUE NEIXI L'ALBA
...mentre che'l danno e la vergogna dura...
MICHELANGIOLO, Rime, 247
És bo de tenir llàgrimes a punt, tancades
per si tot d'una mor
algú que estimes o llegeixes
un vers o penses en el joc
perdut
o bé, de nit, abans
que neixi l'alba, algun lladruc
esquinça el dur silenci.
I vénen els records
de tantes culpes que no has
mai expiat
i veus el derrotat
exèrcit dels homes
arrossegant els peus feixugament
per les planúries fangoses
sota la pluja, mentre xiulen
els trens.
Que tot és dur, cruel, sense pietat
i sempre el mal i la vergonya duren.



PD:  El joc,  queda avui lliure no hi ha normes de cap mena,  escriviu allò  que volgueu  sota  la  sensació  que us  causi el poema.


Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons