dijous, 9 d’octubre del 2014


Sortida de sol al mar el dia 7 D'octubre. Lluís Roure.

SOMNI  DE  LLIBERTAT

Una estrella somniava
que avui dormia a la mar,
les ones la bressolaven
si la sentien plorar.
Una sirena cantava
el cant de la llibertat,
per tot el mar ressonava
i l’estrella es despertà.
El groc i el roig de l’albada
la varen embolcallar
i l’estrella s’estremia...
sap que el somni tornarà.
Perquè la cançó ressona
cada dia, horitzons enllà!

M. Roser Algué Vendrells

Seguint els records de la Montse i tots els somnis que aquí s'han plasmat.

LA NOSTRA HORA....aquarel·la


Seguint a la Montse

Sota l’ombra de l’amenaça
camino escanyolit amb el pes inútil.
El andar és feixuc i el NO amoïnós
em persegueix amb urpa cruel.
La margarida oferta no té canvi:
perdura en el SI potent d’ànima
i voldria ser-ne resolutiu,
també el sorrut NO viatja com llei eterna.
La baralla arriba àlgida prop del cim
on l’escaló espera el peu nostre
i quan el paisatge nou el tinguem a mirar d’ull,
l’horitzó caurà com teló que tanca,
com ganivet que degolla el passat cru.
Falta, avui, ser constant i valent
en l’escaló...9
El NO –VE – EMBRA serà ple de PERSONES.

ANTON.-T.E.- 9-10-14


Vaig, avanço, camino

Jo vaig pel camí tortuós
d’aquest agresta paratge,
miro l’horitzó llunyà,
miro el cel ennegrit
miro els peus ensangonats…

Jo avanço amb fatiga
cap un destí desconegut,
miro sempre endavant
miro el parany passat
miro les timbes al costat…

Jo camino vers un final
que no sé on, ni quin serà,
miro de pensar
miro d’aprendre
miro de no defallir...

Jo vaig, avanço, camino...
jo sé que arribaré...
sense saber a on vaig
miro, miro i miro...
penso, penso, penso....
sobretot:  camino.

AMUNT



Sota l'ombra de l'amenaça,
matina la incerta gloria,
amb el sol fluid de tardor,
preludi d'un nou càntic,
camí cap al cim.

Fent via

Et segueixo pel camí d'un cim desconegut, Carme.




Camí d'un cim desconegut,
amb les soles ja mig gastades,
anem dia a dia fent via.

Seguim els mapes que duem a les butxaques,
ens guien les aromes que ens envolten
i sentim al cor els dubtes veient les cruïlles.

Portem una motxilla plena de mots,
ens empeny una brisa farcida d'emocions
i no tenim més fites que la poesia, i tanta vida...

Eximida, per fi

Eximida, per fi,
de l'arrest a pany i clau,
al qual s'havia sotmès,
ella mateixa...
Sobtadament,
salta  cap a les  alçades
camí  d'un cim desconegut.
Mai no ha arribat al cim,
però sap que hi és.
El veu i el sent,
com sentim el vent 
directament  damunt del rostre.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons