diumenge, 31 de gener del 2016

AL PAS DE LES HORES... aquarel·la


Al pas de les hores
les aus han despertat...
Sa conversa matina,
Tot just clareja
en el terme del treball
L’oreneta vola...

L’amada i amat
allà en l’habitacle,
- vànova, coixí i llençol -
s’hi escudella la llum del finestral
que desperta el mirall vell
que acarona el got ple
amb sa carícia de foc...
Viu la brasa tendra, suau,
que belluga
en les arrugues del setí
rebuscant  consol...

L’oreneta porta vida al bec...
El mirall, trencadís d’ull obert,
Regira la llum del conhort.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E. 31-1-16.- ITIN. POÈT.

dilluns, 25 de gener del 2016

mar sense ribatges i bicicletes.



























La reina de la nit.

Has entrat de puntetes
al meu somni .
Has deixat el desordre
d'un record lleuger de bicicletes 
pintades de roig
que s'esmunyia .
M'ha semblat sentir una brisa d’ estiu,
gabians, dunes, miratges,
 i un oceà molt antic
sense ribatges.

dissabte, 23 de gener del 2016

ENTRÀ EN L'HABITACLE... aquarel·la


Entrà en l’habitacle desprès d’anys.
La rèmora soferta en sa vida l’obligà
a seguir altres camins.
I ara que tenia en seu àmbit la veu de l’Amada
es recomponia tot en la verge harmonia present.
Enyorada d’antuvi li era regalada com cortina
que el vent mou i permet la visió a intervals
dels que insistent juga per amagar i descobrir.
Beneit l’instant en que obrí l’habitacle...
Quin goig retrobar el so aurífic, ple de records.
Tancaria la porta i seuria en el sofà
i escoltaria la veu no espoliada, viva, lluent...
intentaria conversa... Joia obrint escriny...
Caminaria per els diàlegs de temps enllà
i remenaria l’olla buscant la menja deliciosa.
Quantes paraules vindrien al altar dels records.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 6-1-16.ITIN.POÈT.

Amic i amador
















MAT:






Amor és vent de furient empenta
que atia els sentiments
sense remei. Amor exigent,
que turmenta a l’amic i amador
fins a complir son empeny.


dijous, 21 de gener del 2016

El domicili de l'amor



Des de les bèsties salvatgines, esteles de llum guien l'amat. Veu interna que el guia camí de l'alba, que res canvia, que el domicili roman on sempre, que el carrer fa soroll de poble. En el trajecte a l'amat, l'amor, que no ha port ni ribatges, tan sols l'herbei de la malenconia i els ametllers amargs del bes que mor en sortir de casa, neix per a ser complimentat en cada metre que els separa. Arriba a casa i veu que ningú l'ha convidat a llegir-lo. Mor, l'amor, en mar alterada, i les roques repensa des de l'abim, alba interna del conhort. 

dimarts, 19 de gener del 2016

Amb ses tribulacions s'aconhorta




En mar grossa d'estima, enmig de llòbrega tempesta, l'amic pateix llurs embats per amor a l'amat, i amb això aplega gran conhort.

dilluns, 18 de gener del 2016

Desert

  • Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en l'amar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments. 
Ramon Llull.


L'amor, a cops
és un desert eixut
de dunes i vents.
Pereix l'amic
en travessar-lo.
I en travessar-lo
reneix.

dissabte, 16 de gener del 2016

Travessem amic, amiga

Travessem amiga, amic , la mar
a bord d'un vaixell tribulat
o nedem amor entre onades i vents
tribulades i tribulats també...
potser perdem el cor i la sang,
la vida i la por, només aleshores
podrem  iniciar compliments .

Compliments

FREDERIC Paisatge simple dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Amor és mar tribulada
que no amaina mai.
Pereix l'amic en amar,
i reviu en les paraules,
que alhora es fan amar.

divendres, 15 de gener del 2016


  • Amor és mar tribulada d'ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en l'amar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments. 
Ramon Llull.

Amor és camí fosc entre boscatges d'hivern, que no han llums sinó esteles en el cel, e bèsties salvatgines. Pereix l'amic en l'amar, e en son oblit, s'esvaeix la ciutat llunyana  e en son trànsit nocturnal cerca lluminàries entre foscors, e espera l'alba.

dimecres, 13 de gener del 2016

Cos cova

Amat,

Aquest cos cova
l'avenc del mot.
Fes-me un tomb 
al cos i desfes-
me(l) els solcs,
colra'm de sol
sota els arbres
i els besos,
sotsobra'm
...
cireres d'arboç
fan dels dits
els meus pits

bales endins

Amada pell

dilluns, 11 de gener del 2016

Amat amic







L’Amat, quan era Amic

em preguntava si l’amava,

jo no sabia que l’Amic

en amat acabaria.

Avui, l’Amic Amat,

és tota la meva vida,

i estimo l’Amic tant Amat,

seguim junts fent via.





Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons