divendres, 6 de maig del 2016

Com la boira ...

14 comentaris:

  1. La boira sempre al final fa sortir al Sol del Amor.
    Preisament ara mateix acabem de publicar nosaltres també un poema sobre la boira...

    Una Abraçada Roser.
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La boira, al final, sempre escampa.
      Aniré a veure el poema, gràssis!

      Em diuen Paula. ;)
      Aferradetes i molt bon dia!

      Elimina
  2. L'honor d'estimar és massa gran perquè res ho cobrisca definitivament amb cap vel.

    ResponElimina
  3. On hi ha amor de veritat, la boira no arriba, s'esvaeix en un no res.

    Un poema preciós, Sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor només pot ser de veritat, si no és una altra cosa, no et sembla?. I quan ho és, res pot amb ell.
      Gràssis, nina!

      Elimina
  4. Quan la boira s'esvaeix, l'amor torna a resplendir...

    ResponElimina
  5. M'agraden aquests ocellics que s'estimen malgrat...la boira.

    ResponElimina
  6. L'amor gronxa aquests periquitos tan divertits.
    Encara que s'escampi la boira ells perduren.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El seu amor perdura, malgrat totes les boires del món.

      Elimina
    2. Visc en terra de boira
      i dins la lletada pantalla,
      deix la vida a cada instant.
      En la boira
      m’he fet home
      i en ella
      m’he anat desgastant.
      Sóc de viure el que veig
      i veig de ben a prop,
      que la boira ens envolta
      i mai vol marxar.
      Visc en terra de boira,
      freda,
      gebradora
      i que et deix calat,
      però mai ha pogut
      que et deixi d’adorar.
      Els petons de gebre,
      les carícies de glaç,
      però les mirades tendres,
      amb escalfor per amar.
      Visc en terra de boira,
      però tenim el cor...
      per estimar!

      Elimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons