diumenge, 8 de maig del 2016

Com una estrella





La major glòria i el més gran honor
és l’amor que sento.
Com una estrella ho porto escrit al front.

Si del pensament esborrés el meu amat,
vergonya i deshonor
càstig serien a la meva infidelitat.


14 comentaris:

  1. Com sempre molt bonic, Glòria!

    Com una estrella ho porto escrit al front...sense endur-me'n explícitament cap paraula, m'he endut la idea per seguir amb l'altre poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja he llegit el teu poema. És un poema magnífic, Carme, m'alegra aquest t'hagi servit d'inspiració.

      Elimina
  2. Que bé et surten els poemes que parafrasegen Llull! Preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He de reconèixer que m'agrada molt aquest vocabulari, m'inspira molt.
      Gràcies, Novesflors.

      Elimina
  3. Orgullosa del teu amor en una metàfora preciosa.

    ResponElimina
  4. Que no s'esborri del pensament l'amat, que la buidor seria insuportable...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimar així amb un amor tan total i absolut pot ser molt perillós.

      Elimina
  5. No esborres el teu amat del pensament. Que no et castiguen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests amors són poètics i romàntics, però molt absorbents.

      Elimina
  6. No rebrà cap càstig. La fidelitat és recompensada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si l'amor és correspost és la millor recompensa. Sinó és molt trist estimar...

      Elimina
  7. Quan una estima se li fa molt difícil esborrar l'estimat, ni del pensament ni del cor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre present, cada minut del dia. Un amor que omple de joia si és correspost.

      Elimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons