dilluns, 9 de maig del 2016

Llueixo als ulls


No vull perdre ni un segon de l'honor d'estimar-nos.
Faci sol o faci pluja, amb huracà o amb calma,
en mig del silenci o embolcallats de mots i de versos.
En la distància o en la  més íntima proximitat.

Deixar d'estimar és llençar la vida a grapats.
No hi ha més gran deshonor, que llençar la vida.
Llueixo als ulls, tot l'honor d'estimar-vos.

11 comentaris:

  1. Carme, és un honor llegir i copsar la lluïssor d'aquest poema.

    ResponElimina
  2. Quanta humilitat hi ha en aquest vers:"llueixo als ulls l'honor d'estimar-vos".
    Sempre fa bon temps per estimar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hauríem de fer altra cosa... és la més important.

      Elimina
  3. Quanta raó quan dius que "Deixar d'estimar és llençar la vida a grapats". No penso fer-ho, se'ns hi va la vida.

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. I tant que no, estimar és allargar la vida més enllà i tot.

      Elimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons