dissabte, 27 de maig del 2017

COM OCELLS... aquarel·la


Despert, destapà el cos...
Prou pensava en peus al mosaic...
A la claraboia el pardal
esmolava el bec...
Soroll vidriós metàl·lic
no becava formigues,
ni papallones ni cucs, ni mosques...,
era el seu morse que connectava
amb els altres companys i companyes...
Oh,ja no era un bec sol que s’esmolava
i el xivarri el despertava de ple...
Una fregasada als ulls
i a peu nu arribà al finestral
Baix al carrer el tractor no callava
Al compàs d’aquella musica,
un grup de persones
buscava en sa parla
la claror del sol entre núvols
i la paraula fluïa com becs de pardal.
Quines coincidències !!
Amb el bec circulen els secrets matiners.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 17-5-17

diumenge, 30 d’abril del 2017

Encara l'ocell


Encara l’ocell
és bell, 
i inabastable, 
quan em frega la mà 
amb el seu vol lleuger 
i se'n torna cel enllà. 

I encara l'amor, 
amor, 
profund, 
incomprensible, 
present, 
inoblidable. 

Ferida d'amor tancada. 
El seu camí obert 
em resta secret,
desconegut, 
ignot.

D'amagat l'hivern s'atansa.

Encara




Encara l’ocell
és bell
i encara l’amor,
amor: 
per molt contingut que sigui,
per molt víctima de l'oblit,
per molta petrificació
que l'acompanyi.

La ferida d'amor
s'ha de tancar.
Però es cura de veritat
amb el que resta del dia.

dimecres, 26 d’abril del 2017

Excés de primavera - de Josep Palau i Fabre


Acabem la nostra trobada amb Palau i Fabre, que ha durat dos mesos, amb aquest poema: Gràcies per ser-hi, un cop més!

  Excés de Primavera 

Encara l’ocell
      és bell,
   i encara l’amor,
     amor.
Els amants s’estimen massa.
Ai, primavera que passa!
   La rosa en esclat
      -pecat-
   espines no duu,
      per tu.
Les flors es vesteixen d’àngel.
(Breu és l’avís de l’arcàngel.)
   Les roses dels cels
      -estels-
   duen un fibló:
      dolor.
L’aigua del riu és de plata.
(Lluna, sirena d’escata.)
   El cel fa un atur
      -atzur-
   i resta suspès,
      malmès.
Tinc un sol cor i no es cansa.
(D’amagat l’hivern s’atansa.)
   La mà s’ha marcit
      al pit,
   per voler abastar
      l’enllà.
La noia no és tan esquerpa.
(El seu cor és nafra oberta.)
   Ai, amor, amor,
      l’amor!

Ai, l’amor, l’amor,
   amor!
Estima’m d’una vegada!
(La nit és una estimada.)

   Encara l’ocell
      és bell,
   i encara l’amor,
      amor.
Els amants s’estimen massa.
Ai, primavera que passa!

dimecres, 19 d’abril del 2017

Història d'una primavera de Josep Palau i Fabre

HISTÒRIA D’UNA PRIMAVERA


Desvetllament


Olor i color d’ambre
la cambra.
Desvetllen els records
i morts
que no puc  entendre
ni atendre.
Només  el teu cos,
tan clos
Procura  agonies
tan pies.
Desfes-me l’abraç
Oh braç.
La meva mà d’ombra
-pesombre-
cerca el somniar
llunyà,
entorn del teu ventre,
que centra.
Del mar  escabrós
dels dos,
sóc qui s’abraona,
sóc l’ona.
Tu fas de penyal:
fondal.
La més bella ofensa
comença,
contra  el defensor
 millor.

Olor  i color d’ambre
La cambra

J.Palau i Fabre








Avui m'ha donat per recitar aquest poema.
Moltíssimes gràcies a l'amic Barbollaire
que m'ha ajudat a adjuntar aquest arxiu de so al post.
A veure si a la pròxima me'n surto jo.  

dimarts, 18 d’abril del 2017

Un glop de tu




Un glop de tu,
un xic de temps.
Un bes rebel.
Saber-te a prop
és ja tenir-te endins.

dilluns, 17 d’abril del 2017

Beure't



Amb l'aroma del cafè

penso en tu i

         glop a glop

és ja beure't 

              un poc

diumenge, 16 d’abril del 2017

Un poc



Un poc t’escric, roig,
del petó i el bes, roent
amb uns pocs incandescents, mots
et beso i faig foc.

dijous, 13 d’abril del 2017

Vals



Porto un vestit vermell,
llavis de foc;
parlo del ball
i ja ballem un poc.

Traç d'amor

Et dibuixo
amb llapis negre,
traç petit, ple d'amor.

Et sento, 
i només sentir-te
ja és abraçar-te un poc.

dimecres, 12 d’abril del 2017

Et responc



Et responc,
amb llapis molt suau
uns mots d'amor.
Et penso, i només pensar-te
és ja besar-te un poc.

L'espill dels teus ulls





T'escric amb llapis verd
mots de mar.
Et mire als ulls
i esdevens bell mirall.

Missiva de Josep Palau i Fabre


T’escric amb llapis vermell, 
mots de foc; 
parlo del bes 
i ja és besar-te un poc.


dimecres, 5 d’abril del 2017

L'amor no fa mal




Només soc el bes
noia blanca
camine pel bosc
peus descalços
i ànima descalça
voleiant
carregant perfums
prop de l'alba.
No tingues mai por
flor morada
aroma de pins
et duré
quan caiga la nit
a la cambra
romer i pinyons
farigola
i l'aigua més fresca
als teus llavis.
Ai, el meu amor
ai, noia estimada.

Camino descalça





Camino descalça
pels camins de bosc,
i amb l'ànima nua
com si no fes por.

En la nit, jo et busco
els teus llavis d'or
perquè en cada somni
ens besem de nou.

Per aixoplugar-me,
sota el teu recer
faig fora les noses.
Només soc el bes.

Cançó de la noia que habita el cor de Josep Palau i Fabre




Guareix l’amor:
noia blanca
Viu vora el cor,
sota casa.

Salta del llit
va descalça
Vetlla el seu si
per la cambra

Cel aturat
la font raja.
¿És el seu plor
o era l’aigua?

No sap ningú
si  cremava:
Sortia fum
vora casa.

Es cala foc
veig la flama
Ai,  el meu cor
que s’abrasa

dilluns, 3 d’abril del 2017

dijous, 30 de març del 2017

Camí brevissim

Pel camí sense portes camino
somiant que algun dia el cor
es farà de tan gran enorme
per encabir la joia de viure
sense cap recança d'ahir .

dimecres, 29 de març del 2017

Camí de cap camí




Caminar-nos tants camins
i fer dels recers els arbres
que així se'ns passa la vida
sense notar-ho, triscant
pels corriols coneguts
que ens recorren a nosaltres
i arriscant-nos a explorar
de tant en tant, amb peus verges
pedregoses travesseres.
Caminar camins d'anhels
l'ombra dels arbres per seure
i una fonteta que rage
aquell bàlsam guaridor
que alleuja totes les penes.
Si llancem versos al vent
quin caminant no en voldria?


Només l'anhel d'infinit


Només l'anhel d'infinit
vull que em guiï la mirada,
i que em faci trobar el gest,
la pell i el cor esperant-me.
Caminar-nos tants camins
i emprendre el vol, una tarda, 
per descobrir un univers
amb la mà a la teva galta..
Només l'anhel d'infinit
és la muntanya més alta.

Cançó breu de Josep Palau i Fabre

Totes m'estimen a mi 
i jo les estimo totes. 
Vagarejo, peregrí, 
al llarg d'un somni de noies. 
Doneu-me un cor més petit, 
que aquest que tinc no se m'omple. 
Només l'anhel d'infinit 
i el vent, per les quatre portes...



diumenge, 26 de març del 2017

Fes-me llum

Fes-me llum
ara que la flama
fa pampallugues

i la seva ombra m’enlluerna.

divendres, 24 de març del 2017

LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA



 La persistència de la memòria. Salvador Dalí.

Mira la neu en el meu front.
El temps ha passat volant
i t'ha robat els records.
Mira'm als ulls, amor
i dedica'm un somrís.
Jo seré la teva veu
seré la teva memòria.
Agafant-nos de les mans
passejarem vora el mar
com quan teníem vint anys.
Mira'm als ulls, amor
i regala'm un somriure
que des que tu no somrius
no existeix la primavera.

dimecres, 22 de març del 2017

Amb el record























Amb el record del meu peu nu
a l'ombra càlida d'un pi,
passa'm la mà pels meus cabells, amic.

Per tot el temps que aquest meu cor

no sabia on trobar consol,
passa'm la mà pels meus cabells, amor.

Com un gest suau per segellar

complicitats d'un xiuxiueig,
passa'm la mà pels meus cabells, amat.

Perquè en els mots hi retrobem

tresors que crèiem ja perduts,
passa'm la mà pels meus cabells, company.

Ara, que el temps ja se'm fa hostil

collim l'amor en cada gest,
passa'm la mà pels meus cabells, amic.

Ombra d'Anna de Josep Palau i Fabre

Passa la mà pels meus cabells, Anna
passa-hi la mà.
Seré un infant als teus consells, Anna
un ancià.

Mira la neu en el meu front, Anna,
i els desenganys.
Em pesa viure en aquest món, Anna,
ja tinc mil anys.

La flama viva que em consum, Anna,
no té repòs,
i no veig res perquè sóc llum, Anna,
visc sense cos.

Passa la mà pels meus cabells, Anna,
passa-hi la mà.
Sense dir res dóna'm consells, ara,
que estic cansat.















diumenge, 19 de març del 2017

La Fe i el fer

Crec que no crec
però si no crec com puc no creure que crec ?
Vull creure sense obeir
vull creure que hi ets
vull saber si hi ets
vull saber si crec .....
vull creure que sé
la diferència entre la fe i el fer .

dissabte, 18 de març del 2017

Prec






Si hi ets, Senyor, perdona
més que els meus pecats
les meves mancances,
   les meves febleses,
      els meus dubtes.

Perquè
si tu no hi ets, Senyor,
a qui m'adreçaria?
en la por,
    en el dolor,
       en l’angoixa…

Busco la teva llum.
Si tu m’escoltes
   enceneu-la Senyor,
      dins del meu cor

dijous, 16 de març del 2017

Sense dir adéu...



Me'n vaig anar,
sense dir-te ni adéu.
Quan jo no et veia en mi
ni et veia enlloc.
Adéu a Déu,
com es podria dir?
Si Tu ets, ja hi ets.
Si Tu no ets... tan se val dir-te res.

Ara sóc lluny
i crec que tots som déus.
Malmesos o acabats,
feliços o contents.
Ens veig aquí, ens veig allà,
en ella, en ell, en el més desvalgut.
I ja no hi ha retorn, per creure en Tu.
Creure en mi i en tots els tu
m' ha de ser ben suficient.

dimecres, 15 de març del 2017

De bona fe


Crec que no crec
i et dic de bona fe
que no tinc fe.
Quan emprengui el viatge
espera’m allà on siguis.

Cant espiritual de Palau i Fabre



No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creure en tu, que sovint parlo i t’imploro com si existissis.
Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo a creure en tu —i penso creure en tu quan no crec en ningú.
Però després em desperto, o em sembla que em desperto, i m’avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto. I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis algú.
¿Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit? ¿Quan estic més despert i quan més adormit? ¿No serà tot un son i, despert i adormit, somni la vida? ¿Despertaré algun dia d’aquest doble son i viuré, lluny d’aquí, la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?
No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el millor de mi si no és així: sinó dient-te que no crec en tu. Quina forma d’amor més estranya i més dura! Quin mal em fa no poder dir-te: crec.
No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany d’una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara! No em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te: Ets.

dimarts, 14 de març del 2017

divendres, 10 de març del 2017

I ser un nou jo





Vaig com les aus quan han perdut el fill, 
vestit de negre el cor, de tant de dol
i ja no m'il·lumina ni tan sols el sol.
Mai més cap gest tornarà a ser senzill.


Des del matí fins que s'ha post lo jorn, 
omplo les hores sens trobar remei.
Cap feina feta ja no em fa servei.
Quan ve la nit, amb la negror em fonc.


Així jo vaig, perdut de mi mateix, 
cercant la pau de l'adormissament
per fer callar el maleït lament.
I ser un jo nou, en un nou sol que neix.


Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons