dimarts, 17 de gener de 2017

Del blau al roig

En Pierrot està enfadat
instal·lat al post-franquisme
el color li han canviat
què fer amb l’independentisme?

Ara ha de suportar el roig,
com enyora el color blau
els fanals no li fan goig
li han quedat ulls de babau.

No els hi pensa donar treva,
maleïts republicans,
es volen sortir amb la seva
i a sobre són catalans.

Referèndum? No es pot fer!
els fatxes ho han decidit
ni al setembre ni al febrer
i ho confirmen a Madrit.

Pensa fotre’ls molta canya
La “sagrada unidaz”
“Santiago y cierra Espanya”
Al cul porta un pedaç.

El poble que vol ser lliure
a les urnes ha votat
una República on viure,
amb justícia i igualtat.

15 comentaris:

  1. Potser me l'hauré d'endur al Blog-Via, aquest... molt bones corrandes, Xavier!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pensa en avisar als de relats conjunts deixant un comentari, ja que ells porten el compte.

      Elimina
    2. Ha, ha, ha... fins ara no he vist les estelades... genial!

      Ja tenim en Hopper que també ens recolza!!!

      Elimina
  2. Molt divertit , Xavi, t'ha quedat una auca ben rodona...

    ResponElimina
  3. Molt divertit. Pobre Pierrot, el que té que veure!!

    ResponElimina
  4. Com canvia el quadre amb el roig! En Pierrot s'ha escalfat de cop...Visca la ironia!

    ResponElimina
  5. Cuions! quin nivell!!Plas plas plas!!!

    ResponElimina
  6. Un poema vibrant on tot és possible.

    ResponElimina
  7. Bons el fanalets, la cara del Pierrot tot un poema.

    ResponElimina
  8. Aquests fanalets donen molta alegria al local. Amb raó en Pierrot està tan trist.

    ResponElimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons