dilluns, 16 de gener del 2017

Relats Conjunts poètics - Le soir bleu

M'ha fet molta gràcia la proposta de l'Elfreelang de fer 100 aportacions als relats conjunts.
Fa uns quants anyets això hagués estat bufar i fer ampolles, ara és més complicat, perquè tot això està mol apagat.
Però ho hem d'intentar. Us animeu? Feu difusió de la idea?  Endavant!!!!

Us animeu a participar aquí o al vostre blog, (o als dos llocs) amb un poema sobre Le soir bleu de Hopper?


Era tan blava la nit, amor,
que ens semblava que tot era possible.
Els fanalets cridaven la festa
i tu i jo de costat
ens festejàvem les mans.

El clown, estava trist
sota la seva pintura.
Nosaltres estàvem tristos 
sota els somriures.
Amb les mans ens dèiem, encara, la recança.
Amb els silencis, compartíem la desesperança.
El bes tot sol, deia l'amor.

30 comentaris:

  1. Si algú té poder de convocatòria, aquesta ets tu! La proposta és bona, a veure si ho aconseguim! Recordo que per l'edició 50 hi va haver una bona mobilització de gent que ja no participava gaire, i hi va haver un munt de relats. A veure si ens en sortim aquest cop!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure si ens en sortim... si més no és divertit intentar-ho!!!

      Elimina
  2. hola quina bona idea! molt bon poema per cert! de fet ja he fet el meu relat i en penso fer fins a tres encara que si compto el que fa´re ara seran 4!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment, anem bé, a veure si la teva empenta i la meva belluguen el personal...

      Elimina
  3. Si les mirades parlen, les has ben copsat. Ens ho poses difícil, Carme. Ho intentarem

    ResponElimina
  4. Jo he rebut una pregunta per privat al twitter preguntant-me com s'ha de fer per participar hehehe...
    Ho hem d'aconseguir!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, doncs... una mica de bellugada ens anirà bé...

      Elimina
  5. Com que veig que no poseu límit de temps, potser ho intentaré...
    Difícil de superar el teu poema Carme!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca!!! Ja en tenim un altre! Segur que us en sortiu tots plegats millor que jo. Petonets!!!

      Elimina
  6. Un clown trist sembla que no fa bé la feina que té encomanada.
    El teu poema ens dóna esperances de capgirar la tristesa Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me n'alegro, Xavier, sovint sí que podem capgirar la tristesa... potser no sempre.

      Elimina
  7. Molt bonic el poema, com sempre. Jo també vull intentar-ho.

    ResponElimina
  8. Molt bonic el poema Carme. Sembla una pintura més de silencis que de paraules

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i el poema l'acompanya en el silenci... gràcies, Alfonso!

      Elimina
  9. Un poema molt maco. Estic segur que l'amor podrà amb la tristesa, la recança i la desesperança. Sí, n'estic segur.

    ResponElimina
  10. Segur que la nit tenia raó i tot era possible encara.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Un poema preciós, trobes la inspiració a tot arreu. Felicitats!

    ResponElimina
  12. La teva invitació a les Cambres... no es podia rebutjar...
    gràcies bonica.
    Petonets dolços.

    :-)****

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, poeta, per acceptar-la... vaig cap allà.

      Una abraçada.

      Elimina
  13. un poema immens que tremola d'amor.

    ResponElimina
  14. Molt bonic el poema i bona proposta!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deric, ja ho veus, som uns atrafegats Relatadors Conjunts... ;)

      Elimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons