diumenge, 12 de febrer del 2017

LA  TRISTESA  DEL  PALLASSO...

Era un pobre home que per circumstàncies de la vida s'havia quedat sol i desvalgut, anava pel món sense pena ni gloria...
Un dia va pensar que potser hi havia d'altres persones com ell i va decidir fer-se pallasso per alegrar la vida dels altres...
El convidaven a moltes festes, sobretot infantils i al veure com la mainada i els grans s'ho passaven bé, s'oblidava per un moment dels seus problemes. Però quan es tornava a quedar sol, només li quedaven els records amables i intentava passar desapercebut, amb les seves penes....Ja ho diuen, que els pallassos solen ser persones tristes i jo diria que també solidàries, per alegrar la vida dels altres.
Gràcies pallasso!!!



M. Roser Algué Vendrells

5 comentaris:

  1. Gràcies, per afegit-t'hi! Al final potser sí que arribarem a 100!!!

    Gràcies pallasso, potser si continua alegrant els altres, al final estarà content de satisfacció!

    ResponElimina
  2. Potser si, diuen que segons el què sembris, recolliràs...

    Carme, hi ha dos posts a la llista, que no es veuen al teu blog???

    ResponElimina
  3. Una feina imprescindible la dels pallassos. Que no es perdi!

    ResponElimina
  4. Sort que ha sortit algú en defensa seva, pobre pallasso, només amb pensar en pallassos sense fronteres o als que treballen en els hospitals infantils, podem trobar grans pallassos solidaris.
    Bona nit M. Roser

    ResponElimina

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons