divendres, 2 de juny de 2017

CARTA OBERTA A CARLES CAPDEVILA...


CARTA OBERTA A CARLES CAPDEVILA
D’UN SER QUE L’ADMIRAVA I ADMIRA.ANTON.
Nostre compromís: el futur...
Tot és efímer. Nosaltres ho farem realitat
La ma esgarrapa la paraula adequada
i el llavi pensa deixar escapar la veu
La mirada s’extasia en el bellugadís mon
que mou i remena i se’n aprofita de tot
i ens deixa les engrunes de les destroces
de les lluites, guerres de mort de la vida...
Tu veies en teu somriure, el beneplàcit futur
d’un mon regit per la concòrdia de la paraula.
L’ensenyar i ensenyar-se en la bondat
en el somriure ple que satisfà i uneix criteris,
que consola i fructifica un estatus de pau i amor,
que dicta decàlegs d’unitat d’empatia,
que aparta la malicia per que la bondat prosperi.
Has marxat deixant la feina latent, viva,
i t’hem d’agrair l’esforç que semblava complaença...
Envia’ns el teu àngel, paraula que ens somriurà sempre.
El teu llibre és viu per que arreu es fulleja,
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17


9 comentaris:

  1. DAVANT EL DOL SILENCI...
    DAVANT EL MESTRE AGRAIMENT...
    "DIEMNUS COSES BONIQUES"

    ResponElimina
  2. Gràcies, Anton.

    Bondat és la primera paraula que ens ve al cap quan pensem en en Carles Capdevila. Tristos, però il·lusionats amb tot el que ens deixa i tot el que ens ha dit i seguiran dient els seus llibres.

    ResponElimina
  3. Aquest matí, en un altre blog, jo també li he escrit un poema

    Llegirem i rellegirem els teus mots,
    orfes de tu.
    Perquè necessitem encara la teva llum.
    I la bondat que duies posada sempre.
    Rellegirem els teus mots.
    Mancats, com estem,
    de la bellesa profunda del cor.
    Rellegirem els teus mots,
    perquè sempre ens acaronin l'ànima.


    FINS SEMPRE, CARLES, ET TROBAREM A FALTAR,
    HI HA TANT POCA GENT QUE SEMPRE DIGUI COSES BONIQUES!!!

    ResponElimina
  4. Un bonic homenatge , Anton, mi afegeixo...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  5. Ens queda el teu somriure ple de vida.
    Fins sempre Carles.

    ResponElimina
  6. I que fàcil ho feia!
    Escoltar i dir-ho, contundent i amorós, com un bon pare.

    ResponElimina
  7. Per què sempre han de marxar els qui més estimem? els que omplen de positivitat l'entorn per on es mouen? els qui ens són encara necessaris per ensenyar-nos més i mes? els qui són un exemple de vida per molts altres? D.E.P.

    ResponElimina
  8. Una gran persona que ens deixa...
    que ens deixa un gran llegat.

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons