dissabte, 28 de gener del 2017

L'Arlette


(seguint en Xavier)

No sabien què dir-se, era un fet, la imatge del mirall era la seva única existència. Eren persones atrapades, sense cap realitat certa fora d'aquest mirall, il·luminat fantasmagòricament per un reflex vingut d'enlloc. Ella, la noia amb vestit de nit, tenia la sort que estava d'esquena i la seva imatge no havia quedat tan presonera. Ella s'escaparia, i tant que sí! Com podia quedar presonera d'una imatge que ja no li oferia res? Buscava una estratègia, per viure de nou, després de l'encanteri. Va parlar amb el seu amor, que ja no se la mirava feia dies. La va escoltar, però va decidir no moure's de lloc. Ell hi estava prou bé. Quin mal hi ha en ser mirall, en ser reflex?  li responia.

L'Arlette, es va girar d'esquena del tot. Va començar a ajupir-se per sortir del mirall, per passar per sota del marc i ho va aconseguir. L 'Arlette ja no era reflex ni mirall de res i de ningú, però era? Realment va tenir una existència certa fora del mirall?

Imatge manipulada i oferta pel Xavier Pujol  (Moltíssimes Gràcies, Xavier!)

El misteri roman encara, potser algun dia trobarem l'Arlette i sabrem que certament una persona, amb voluntat, es pot escapar dels miralls i també dels encanteris.

Si la veieu, si us plau, aviseu-nos, no ens deixeu en la incertesa...

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons