dimarts, 13 de juliol del 2010

Cavalcaran les ones (seguint la Zel)

Cavalcaran les ones
amb llapis de colors.
També a la sorra.

Esbossant gargots
-i alhora-
definint el traç.
Albirant el desig
d'un dibuix ben bonic
que ens regalen
i els regalimin rialles.

Els donarem present
-tan com puguem-
del blau de la mar
i del vol d'escollir
tot perseguint un somni,
on no hi cap cap odi.

Vaixells dibuixats
en son viatge.

I la memòria.

despert al mar


S’ha acabat la treva.
Quelcom insadollable ens apressa,
s’han fos els temps dels mil silencis,
tenim el pap ple de retrets i greuges.

Ha arribat l’hora de buidar,
una tempesta de mots, un mar inmens,
vaixells i veles són paraules,
nosaltres, ai, no som fràgils remers.

Cavalcarem les ones
tot perseguint un somni
ni el vell Neptú ni Posidó
aixecaran tempestes, en sortir el sol
de les paraules
s’acaba l’odi.

Sona el corn, s’albira el port
dels nous futurs
els nostres fills escriuran amb orgull
les cròniques mai perdudes.

:



(seguint l'Alba)

Calla, no em despertes

(Seguisc l'Anton i el Mon i continue somniant)



Calla, no em despertes.
Submergeix-te amb mi
en aquest somni blau,
mentre les ones de les hores
ens bressolen en el mar de Morfeus.


Calla, no em despertes.
No acceleres els minuts de calma,
no tindrem cap oportunitat
més enllà d’aquest moment,
d’aquesta esponjosa letargia.




Quan el sol trenque la mar,
s’acabarà la treva.



Alba

Palingenèsia

[seguint Mon]

Caderneres o orenetes.
Ofereix-me les plomes
I la piuladissa, ser lliure
I conèixer els límits
D'un cel que no cal mostrar-te
Perquè és teu, perquè el naufragi
Creix també dins seu.

Necessito l'ajut d'un déu,
Que se m'amaga per on vagi,
Per buidar-me l'ànima farta
De dolor, de mars de plors tímids
De veure món. Necessito sobreviure
Al vellut de les subtils aromes
Del teu cos i cercar noves metes.



d.

SOMNI D'UNA TARDA DESTIU

(Tot seguint L'Anton, rebaixes)

Calla, no em despertis,
el somni em plau tant ...
com sentir de fons el cant d’una cadernera
o el plany d'una tarda que fon la calor

Calla, no em despertis,
Per res del món vull oblidar
que aquest somni em fa esclau i pirata
de nueses i tresors amagats

DORMO PER SOBREVIURE


13  - 7  - 10
Dormo per sobreviure
en la terra dels somnis.
Tinc les meves veritats
arrelades en el ventre.
Conquestes.... Vol l’àliga.
Conquestes... Realitats futures.
I dormo en l’esperança
d’un demà que arriba.
Calla, no em despertis,

els diamants ja brillen.

Ràfegues

[segueixo a barbollaire]


Paraules epidèrmiques, xiuxiueigs
Que sembro en el camp del silenci
Fins que creixin com ràfegues de vent
Contra la pútrida quietud de l'espera.

En el carrer desert t'espero, i busco cada mot
Que et dibuixava, dies enrere, un somriure
Als llavis en escoltar-lo. Així t'imagino
Càlida, com quan tenia la joia d'estimar-te.

Has escampat les flors clares dels teus pits
En el meu record, i desitjo la teva nuesa
Encara, el premi de la distància que recorreria

Si sabés que el teu nom guarda les seves lletres
Perquè et cridi, amb àvida veu. Potser la balustrada
És massa alta; no s'acaba, però, la paciència.



d.

I en obrir els ulls...

Entre roselles [VI]
(Seguint Isabel, Carme, Deomises, lolita lagarto...)

I en obrir els ulls
brillaves al contrallum
d’un cel blau.

Amb el murmuri dels teus llavis,
aromàtiques flors
de petjada màgica,
em repuntaves mots
delerosament epidèrmics.

Resto, cec,
a la llum de les teves mans.

Creix el nom de totes les flors


(tot seguint Carme i Deomises)






















A la terra dels somnis
creix el nom de totes les flors,
les paraules sublims del món
i els sortilegis per a tots els insomnis.


A la terra dels somnis
plouen gotes de pluja amb colors
per regar cada muntanya i el bosc
que processa la màgia dels savis.


A la terra dels somnis
es fan invisibles els focs
que encenen bruixes i corcons,
sols crema la llenya que vols...




Somnolència

[segueixo la Carme]

Encara ets meva
A la terra dels somnis
I jo segueixo
Teixint-te versos tendres
A l'amor pels teus llavis.

Sóc teu encara
A la terra dels somnis.
I en somnolència
Vull seguir: si desperto
La veritat m'acora.

Dormo per sobreviure.



d.

Somnis


Els somnis
van fer-se  forts
a la terra dels somnis.
Ningú  els  va treure.

I els somnis
van fer-se  lloc
al país  de la realitat.

S'hi  van quedar.

Sota un cel verd

... seguint l'Elvira...


Sota un cel verd
de terra blava
on els somnis
eren reals

i les mirades
miralls


Desafiant mirades

Seguint deomises....














Desafiant les mirades
a desgrat del sol que ens enlluerna
a glops de sol i de bes
vessant pels porus oberts....

Repto el cel a pintar-se de verd
desafiant les mirades vermelles
capto i desfaig, refaig i torno
altre cop a mirar-te a l'inrevés.

Cerco mirades perdudes
mentre alço el got de melangia
i m'abraço al teu record, arc
sense fletxa de tots els tons possibles

Intermitències recòndites

[seguint Laura T. Marcel]

Desafiant les mirades,
Visc rere l'esforç de beure't
A glops el cos sencer, eixorc
Arbre que sóc sense bosc.

I duc la set pels indrets
Recòndits que em vas mostrar
Només amb l'ajut dels astres.

I observaré el pleniluni
Quan l'inevitable vincle
Que us agermana em visiti.

Comptant les paraules mudes,
Suporto la solitud
I la xardor i la buidesa.
Mentre t'espero endebades.



d.

Ànima solitària

[segueixo la montse]

Demà, seràs com jo.
Una ànima solitària
Que necessita un bressol
Que l'aculli novament.

He begut de la multitud,
He clamat ésser lliure
Però no he après a refusar
L'estela del teu record.

Avui, guanyo la nit
I sé suportar, amb fràgil
Esforç, la teva absència,

Mentre penso en les hores
Que em resten de vida
Sense tu, mentre temo el demà.



d.

MIRADES QUE PARLEN

(Seguint a la Montse)


No calia obrir la boca
amb la mirada dels teus ulls
estava clar el missatge.


No calia dir res,
la complicitat no s'escull
i era el nostre equipatge.


Però va arribar un dia
en que et parlava amb el cap cot
una fonda ferida
havia trencat el fil de la conexió.


Si no hi havia mirades,
tampoc hi havia comunicació,
tot ara era fugida, donar l'esquena,
evitar la confrontació
de dos ulls sobre dos altres
que s'havien dit tantes coses
i ara la gola s'assecava de tots dos.

DUES MIRADES



Davant del mirall,
dues mirades
vellesa i joventut.
Ahir i demà
reflectits en la mirada
que els parla.
Ahir, era com tu.
Demà, seràs com jo.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons