Sense nom ( seguint la Montse)

Sense nom m'acosto
tot un món els teus ulls
pètals oberts , carbons encesos
Què et diré?

NO SÉ EL TEU NOM

M'agrada la teva mirada,
la trobo cada matí
al bar darrera la barra.

El nom de la flor

Imatge de la xarxa

(Seguint el cor de les flors de deomises.
En agraïment a l'Alfred Russel)

La flor de la celinda em va dir:
no obris els ulls, si no pots recordar.
La xeringuilla té flor blanca de neu i llima:
no m'olores, si no tens paraules.
La xeringa és matoll de vareta santa i seca,
i fulla de maragda adolescent:
no escoltes el frec del vent als meus cabells,
si no saps besar.
Tinc paraules de record -pensí,
tinc aromes de sons -vaig recordar,
però els meus llavis mai no sabran com dir-te.

jocs d'amagar

Si tu t’amagues, seguiré la teva petja
fins la fi dels dies
no oblidaré la imatge reflexada
a l’espill de les ulleres
ni el camp, ni el mar ni les flors
em distrauran d’allò que cerco


No m’amago, -respon ella-
jugo amb tu, bo i esperant
que me les arrabassis
per regalar-te una mirada d’amor
de les que no s’obliden
per fer-te esclau fins la fi dels dies

(seguint deo)

Adolescència, de deomises

[intentant seguir el joc de mirades de Mon]


Amaga't rere
L'ombra d'unes ulleres
I dissimula
Juganeres mirades
Plenes d'adolescència,

Mentre et vigilo
I, en silenci, em vigiles,
Paranys dels iris.


d.

MIRADES

Aquest joc de les mirades,
et miro i em gires la cara
Compto el temps que trigues
en tornar a mirar-me...

La nineta dels teus ulls, els fons del teu cor.

(Seguint a l'Anton)


Busco dins els teus ulls foscos

el que penses de mi

aguanto el repte de la teva mirada

per arribar al fons de tu

i m'encanta quan no pots guanyar-me,

quan amb un somriure deixes de mirar-me

acceptant la teva puntual derrota.

A mi però, em dol haver d'acceptar la meva

perquè amb cada somriure teu

em tanques amablement la finestra del teu cor

i cap baix segueixen parlant-me 

i buscant excuses 

d'allò que no em vols dir encara,

espero.

I espero, no defalleixo,

et segueixo mirant al ulls,

buscant en la seva nineta

la brillantor valenta

que em reflecteixi el missatge del teu cor.

6.- DOS MIRALLETS. SON ELS TEUS ULLS ... de l'Anton.

8 – 7 – 11

RODA POÈTICA JULIOL 2011-07-01

6.- Dos mirallets son els teu ulls

verds,blaus, marró o negrosos

em tenen sotmès,encapritxat...

M’atrauen, els miro... Son curulls...

M’hipnotitzen, son mar o terra... ?

M’encenen com foc de llamps

Però son la meva pau, no la desferra.

Dèficit, de deomises

[intentant seguir en Barbollaire]


Aprenentatge tatuat en tot el cos
Per saber quan l'esguard em fita
Amb la necessitat de qui necessita
L'oxigen per subsistir als plors;

Miratge après en el desert desclòs
Davant meu com un desig que suscita
Temença per l'existència, que invita
A deixar l'hivern en el cor de les flors;

Bagatge que em segueix pertot arreu
Perquè sàpiga que he de pagar un alt preu
Per avançar a pesar de no conèixer el camí;

Paratge on l'iris s'omple de vida, de set
Per beure rius sencers, per cercar l'indret
Més plàcid per restar-hi demà, sense ahir.


d.

Esguards...

Aprendre'ns

en cada imatge reflectida.

No en la fredor del mirall.

Sinó al fons de cada esguard

que ens creua la vida.

Mirallets

Mirallets del anar,

mirallets del tornar

i la llum que rebota

entre l'intens trafegar.

És un raig reflectat

el que t'il·lumina el pas?

És un feix natural,

és una subtil empenta solar,

és el foc, és la flama estel·lar.

Mirallets del anar,

mirallets del tornar

i la vida sempre actuant...