dijous, 2 de febrer del 2012

Quan hi penso


(Intentant seguir Deomises)
Sense pensar mai en la mort,
hem omplert la vida de colors
Però avui que les llàgrimes
es despengen dels meus ulls,
vull retallar tots els colors viscuts
per penjar-los en el meu cor
que plora la teva mort.

Exèquies (de deomises)

[intentant seguir la montse]


Resistir més enllà del fred
I del desert i dels cops
Que vinguin al llarg dels anys
Com una flor que busca el sol
I creix vers el cel i bleixa
I anhela tenir nous tanys.
Sense pensar mai en la mort.



d.

RESISTÈNCIA

Poblant el silenci
sense finestra
el banc és el meu llit
els cartrons són els llençols
per tauleta tinc un pot  
i de sostre el cel llunyà.

Aquesta nit  gèlida 
sense estels
la lluna m'acarona i
em dóna força per resistir
com la flor de neu
dalt de la muntanya.

Tinta



Seguint a la Carme

Darrere la pluja freda,
tinta invisible
escriu el meu oblit,
al costat de la boira
que emmordassa al temps.
Finestra endins,
la nota més alta,
cau del pentagrama
poblant el silenci.

Somni del 62 ( seguint la Isabel)

En els retalls de la finestra
veig el somni boirós del 62
sembla que el pol nord se'ns tiri damunt
amb vent gelat i volves de neu
em retorna la infantesa
no fa fred entremig de tanta calidesa!

Obriu la finestra!

(Segueixo a Imma, deo, Anton, Carme i Fanal Blau)




Obriu la finestra!
Que entri a casa la llum
primera de l'albada,
l'espectacle de la pluja neta i freda,
i després, la blancor exquisida de la nevada.


Obriu-la! quan la tingueu oberta,
veureu paratges de la vostra infantesa
retallats pel record als vidres de la finestra...
Volves de neu
i el foc xiuxiueja.
Silenci blanc. 

Nívia nostàlgia (de deomises)

[intentant seguir la Carme Rosanas]


Blancs peus immòbils
Que no paren de dansar
Giren i giren al meu voltant,
Rotllana immaculada.

I el fred és goig
I batec de vida per al rostre,
Flocs que s'escampen i corren
I s'entortolliguen.

De bon matí, desperten
El silenci dels arbres, brancam
Desfullat i nu,

I augmentaran
La lluïssor del sol d'hivern,
I em recordaran a tu.



d.

Neu


Un matí  blanc
floquets de neu  que  dansen,
semblen perduts
s'agafen a les branques
sorpresos  en ple  vol.



(seguint  els  floquets  de l'Anton)

PETONETS DE MARE

Petonets de mare
que es brinden amb deliri
arxivant besades a la terra.

Floquets de neu que voleigen
fent coixí i flaçada tova
com abraçada dilecta.

Google analytics

IBSN: Internet Blog Serial Number 14-01-1952-02

Llicència Creative Commons