Abril

El meu mes és l'abril,

al bell mig de la primavera,

i amb les seves aigües mil,

regant d'il·lusió els camins

per florir sense descans

el següent mes, el maig.

L'abril és la festa, la nostàlgia, el record...

d'aquells versos humits,

de les finestres grises,

de l'avui la jaqueta i demà l'escot,

dels fogots dels joves,

del avui vinc i demà hi vaig.

L'abril és l'essència,

l'ingredient imprescindible,

la noia dolça,

l'abril ets TU.

Maig

Dels  mesos  més fugissers,

ara  recordo  aquell maig.

Ple de somnis  i desitjos

tan breu  com un despertar.

L'important

Puc haver una rosa blanca.
Una rosa roja
es pot creuar
en el meu camí.
Però el mes d'abril és fugisser,
no en trobaré cap més.



[seguint els dracs de Zel]

sang

Els meus delits de pàtria -ja ho deien els poetes-

vénen d’un somni antic, molt vell,

camins solcats de sang i runes,

vençuts i desnonats, perdent totes les lluites

Ens hem fet grans llepant-nos les ferides

talment com gossos, sols i desficiosos

cridant contra ignorants, erms de sentiments

sabent que ens volen orfes de terra i captius

avars ignorants, ens miren despectius

curulls d’odi, ens trepitgen, rancuniosos

No saben, insensats, que tenim a la mà

un pom de flors precioses fetes d’esperança i plors

i el darrer alè a punt per, si cal,

tornar a adobar la terra amb sang, morir matant

i véncer tots els dracs del món.

(seguint Deo)

Pàtria (de deomises)

[seguint l'Elfri]

Enmig de cròtals

Desitjo la princesa

De rulls perfectes.

He despertat del somni

També amb delits de pàtria.

d.