Absència

Quan veig sa terra regalimant

i la mar embravida aixecar-se.

Quan des vent, silencis s'escolen

i em trasbalsa un ruixat inesperat,

em nafra sa distància 
                    i em dols, amat.

No ho sé

Avesats els ulls a la foscor,
la veu al silenci.
M'espanta retrobar la llum,
i em fugen les paraules.
No sé si podrà alçar-se de nou el cos,
si respondrà l'ànima.
Perduda la destresa,
el mirall em retorna una imatge grotesca.
No sé si fa més mal reconèixer-me
o reconèixer la teva absència.