dimarts, 31 de gener de 2017

No ho recordes


Seguint en Jordi Dorca i la Montse  

Ja no ho recordes, pierrot,
ni tampoc el teu posat canvia.
Però no hi fa res,
tot ho concentres en el teu rictus
com si fos l'única via:
aturar-ho tot.
No et resta cap futur a la mirada.

Tria el destí, 
la covardia no construeix,
apressadament ho frena tot.
Posa colors, al teu esguard,
i mira com flueix, la vida, al teu davant.

13 comentaris:

  1. Amb aquest posat potser ja ha triat el seu destí. No intervenir-hi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, no fer res, també és triar...

      Elimina
  2. Potser, en el fons, és un gran optimista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, Jordi, un d'aquells optimistes a qui tot li està bé.

      Elimina
  3. Un poema per fer despertar de la letargia. No sé pas si voldrà.

    ResponElimina
  4. A veure si aconsegueixes convèncer-lo... Jo el veig molt enfonsat pobre home...

    ResponElimina
  5. uauuu .....plas plas plas....li estem treien suc, poesia, misteri, màgia i bellesa al quadre

    ResponElimina
  6. Hi haurà alguna vegada algun quadre mes comentat, més d'esprémer, més relatat que aquest. Pot donar per a un llibre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí més de 50 relats i poemes, ja donen per un llibre...

      I encara no hem acabat... fins el dia 15... a veure quants n'arribem a fer

      Elimina
  7. Observa com passa la vida amb alegria i et sorprendràs de com en pot ser de bonica...

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons