divendres, 3 de febrer de 2017

En un profund silenci blau

En un profund silenci blau
set ànimes balbes contemplen blaves
el cel dels fanalets de l'amor apagat ....

Cors de pierrot blanc, encesos i oberts
esperant aquell batec del cor estimat
estimat , perdut, trobat, encès, apagat ....

Dins la trista tarda llarga dels adéus
quietes, les mans , immòbils  els peus
com  si la vida sortís  d'un quadre pintat .

3 comentaris:

  1. Doncs sí que has seguit, Elfree, has agafat el silenci final del meu poema i l'has recuperat en el teu començament. Està molt bé!

    Un poema una mica trist i desesperançat, però molt bonic i crec que el to, també lliga força amb el meu.

    Gràcies per acompanyar-me en l'intent, Elfree. Som tossudes i ja hem vençut el récord!!! Visca!!!!

    ResponElimina
  2. gràcies Carme de fet ho he fet sense adonar-me'n ....i tant que som tossudes ....hehehehehe

    ResponElimina

Google analytics

Llicència Creative Commons